Targz

Bona tarda. Jo em dic Xavier Roijals (xavi@targz.net)  i estem fent aquí una sessió de quatre hores sobre aquestes qüestions mencionades al títol de la xerrada.

Aquesta sessió tindrà quatre parts.

1.- Abans de parlar de programari lliure, parlarem una mica d’informàtica:

Tipus d’ordinadors

D’ordinadors n’hi ha de moltes menes, però pels usuaris finals jo en distingeixo principalment 3 tipus, que serien els ordinadors tradicionals “fixos” o de torre, els ordinadors portàtils i els ordinadors ultraportàtils.

Els ordinadors fixos o de torre, tenen avantatges i inconvenients. Entre els avantatges figuraria que són ordinadors que a igualtat de preu amb un ordinador portàtil o ultraportàtil en tenen moltes més prestacions que els portàtils i els ultraportàtils, que són més fàcilment reparables i se’ls hi pot ampliar la capacitat de memòria, de disc dur, posar targes de so o de vídeo per ampliar aquestes capacitats amb molta més facilitat que en un ordinador portàtil, on sovint ni tant sols es pot arribar a plantejar.  Els desavantatges serien que són ordinadors que consumeixen més energia que un ordinador portàtil i que a més, hi ha el tema de la manca de mobilitat. No és el mateix portar a la motxil·la un portàtil o ultraportàtil que haver de fer tot el muntatge de muntar i desmuntar un fixe. Si tens un ordinador portàtil o ultraportàtil igual no et cal connexió en aquell mas o finca aïllada on estàs, si dos cops a la setmana baixes a la biblioteca del poble (amb connexió wifi) amb un portatil o ultraportatil… Per tal que ens fem una idea dels preus d’aquests ordinadors val més que rumiem en que un de nou pot costar-nos a partir d’entre 300 i 400 €, pantalla, teclat, ratolí i impressora a banda (uns altres 120€ tot plegat). A l’hora de comprar aquests últims components cal que tinguem en compte de no comprar ni teclat ni ratolí a piles (sempre et deixen tirat a l’últim moment a banda d’elementals complicacions mediambientals) i que no ens deixem enganyar mai pel preu de les impressores, doncs tot i que ens semblin relativament econòmiques s’ho cobren després en els recanvis dels cartutxos (un element per cert dels més contaminants que n’hi ha -metalls pesants- i sempre sempre sempre s’han de portar a reciclar).

Sobre com tocar, muntar i desmuntar ordinadors fixes n’hi han centenars de llocs web a internet. Jo recomano aquest, tot i ser antic: PC World step by step, i aquestes transparències del company Àlex Castán (a partir pàgina 17). També podeu consultar aquesta documentació sobre maquinari del CFGM d’Explotació de Sistemes Informàtics de l’Institut Obert de Catalunya (mogollón de documentació que ens pot ser útil)

Els ordinadors portàtils tenen evidentment com a gran avantatge la seva portabilitat i la possibilitat de funcionar sense connexió directa a la xarxa elèctrica. Aquestes dues coses evidentment s’han de mirar amb una certa prevenció, davant l’arribada dels ultraportàtils aquests ordinadors serien com una mena d’estadi a mig camí entre una cosa i l’altra: és veritat que són portables, però si cada cop que t’has de posar un a l’esquena penses “segur que me l’haig d’emportar?” perquè pesa dos kilos i pico, si la seva autonomia real és inferior a dos o tres hores, doncs igual tampoc és la solució per la gent que necessita portabilitat extrema. Per un altre cantó, tot i que a igualtat de preu tenen menys potència que un ordinador fixe, estan més a prop d’aquesta potència que un ordinador ultraportàtil. Per tal que ens fem una idea de preu, podem trobar coses més o menys decents ara a partir de 300-400€. Com veiem els ordinadors portàtils s’han abaratit en els darrers anys, d’igual manera que la nostra disponibilitat de calés. Són per tant, una solució de compromís entre un ordinador potent que puguem baixar de quan en quan a una biblioteca o similar, on tampoc no ens calgui massa autonomia.

Els ordinadors ultraportàtils, són aquells com aquest que tinc al davant en aquest moment. Aquests ordinadors tenen tres avantatges principals que se’n diuen: preu, portabilitat i autonomia. Són l’opció més econòmica, a partir de 200-250€ en pots trobar a grans magatzems i similars. Pesen molt poc, sobre la meitat d’un portàtil estàndard i l’últim avantatge és que tenen molta autonomia, fins a 9 hores o així, depenent del model i del sistema operatiu (malauradament si fas servir gnu/linux la teva autonomia és un xic inferior a la dels sistemes windows). Si vius en un mas aïllat sense gaire corrent elèctric i vols un ordinador d’extremadament baix consum, el teu ordinador és aquest. És cert que són models menys potents que un ordinador fixe o portàtil nou econòmic actual, però també és veritat que són ordinadors comparables en prestacions als ordinadors de fa tres o quatre anys, no són carraques. I en realitat nosaltres tenim ordinadors molt més potents del què necessitem per les nostres tasques quotidianes.

Ordinadors de baix consum. En determinades situacions és molt important tenir-ne ordinadors de baix consum. Hem vist que els ordinadors ultraportàtils poden ser una solució bastant interessant en aquest sentit, gràcies als seus processadors interns Intel Atom, un processador no gaire ràpid però realment amb un consum molt baix. En entorns domèstics, amb ordinadors fixes, una opció molt interessant són els ordinadors amb processadors de baix consum. Aquesta tecnologia s’ha desenvolupat principalment per ordinadors pensats com a estació multimèdia pel menjador de casa (ordinadors on tens les pelis, la música, i d’aquí a uns quants anys control·laran la domòtica domèstica), i que, com que han d’estar connectats permanentment doncs consumeixen molt, d’aquí la necesitat de desenvolupar processadors que consumissin poc. Tota aquesta tecnologia de baix consum elèctric informàtic s’ha desenvolupat arran d’aquesta necessitat i també pel tema del soroll: una de les maneres de reduir soroll als ordinadors és reduir l’ús i les velocitats dels ventiladors, una manera de fer això és reduir la necessitat de disipar el calor, per tant baixar el consum, fer servir més dissipadors de coure enlloc de ventiladors, fer servir fonts d’alimentació de baix consum, etc. No m’estendré sobre el tema, aquí teniu més informació d’un processador per ordenador fixe de baix consum molt interessant: l’AMD 5050e. És el que faig servir jo i en sóc molt fan . Més informació ( un i dos) sobre com construir ordinadors silenciosos i de baix consum. Un lloc on podeu comprar els components per internet. Més informació sobre el consum elèctric d’un ordinador.

Ordinadors i medi ambient La importància del reciclatge i la reutilització dels ordinadors. Els ordinadors són de lluny un component que està entre el luxe i la necessitat. Per una banda cada cop es fa més necessari per poder fer-lo servir per treballar, comunicar-se, etcètera. Per una altra banda, la gent realment fa servir ordinadors excessivament potents per les seves necessitats (es va arribar a la lluna amb 40 kB de memoria RAM i ara els ordinadors domèstics tenen 4 Gb de RAM, 100 mil vegades més potents, i els fem servir per llegir el correu i veure vídeos al youtube). Mirem aquestes transparències del company Àlex Castán. (més informació). Més informació sobre la qüestió del coltán (un i dos).

2.- Programari lliure

* En primer lloc estudiarem l’història i evolució del Linux des dels seus inicis fins a l’actualitat:

Per tal de fer això serà necessari entendre els següents conceptes bàsics:

- Dintre de tot ordinador hi ha un sistema operatiu, cada sistema operatiu té una sèrie característiques i hi han diversos tipus.

- Els sistemes operatius i  els programes d’ordinador s’han programat mitjançant els anomenats llenguatges de programació. Un què és bàsic per entendre la història dels sistemes Unix/Linux és el llenguatge de programació C. Si seguim l’enllaç últim veurem el clàssic exemple “hola, món” d’aquest llenguatge de programació. Aquest exemple estarà escrit en l’anomenat codi font del llenguatge.

- L’any 1969 es va crear un sistema operatiu anomenat UNIX amb una sèrie de característiques molt determinades que el van fer molt avançat per la seva època. El sistema operatiu que estudiarem nosaltres, el sistema conegut com a Linux, o millor dit GNU/Linux (que és com l’anomenarem a partir d’ara) deriva  dels sistemes Unix. Mirem un petit exemple. I comprovem que la línea de comandes és molt semblant, que la terminal és molt semblant i que l’arbre de directoris (com comprovarem meś endavant) és molt semblant.

- Una sèrie de persones, com en Richard Stallman van percebre com un problema el fet que el sistema UNIX fos tancat, per tant, que el seu codi no es podés ni examinar ni millorar ni copiar (examinarem més endavant aquestes qüestions). Aquest “tancament” que va ser més aviat tot un procés progressiu que es va anar donant al llarg dels anys, va fer que el sr. Stallman iniciés un projecte anomenat GNU l’any 1983 (qui tingui molt interès es pot llegir el manifest GNU alliberat l’any 1985), amb l’objectiu de crear un sistema que fos completament lliure. Per tal de gestionar tot això, es va crear la Fundació per al Programari Lliure (Free Software Foundation). El sr. Stallman va començar el procés per crear aquest sistema operatiu que fos completament lliure però enlloc de començar pel nucli del sistema va començar per les aplicacions més importants del sistema, com el compilador del llenguatge de programació GCC, o un editor que al seu moment va ser revolucionari: Emacs. De fet GNU continua tirant endavant el desenvolupament d’un nucli propi: GNU/Hurd, un projecte revolucionari (arquitectura de microkernel) …que malauradament fa molts i molts anys que s’està desenvolupant i encara no ha arribat a una versió completament estable.

- Pel camí, mentre el sr. Stallman anava barallant-se amb el tema de crear un sistema GNU, un estudiant d’informàtica finlandés: Linus Torvalds, després d’estar durant 5 anys jugant i familiaritzant-se amb la programació en llenguatge C i últimament amb un Unix (Minix), va crear i alliberar l’any 1991 un petit nucli de sistema que era capaç d’executar alguns programes GNU, com el compilador GCC (necesari per crear més programari) i l’interpret de línia de comandes conegut com a BASH shell. (Qui tingui més interés en conéixer filosofia extrema sobre línia de comandes, li recomano molt aquest enllaç

- El gran salt del kernel Linux va ser quan va començar a fer servir la llicència pública general, coneguda popularment com a GPL, implementada per la GNU del sr. Stallman. Això va ser l’any 1992. De sobte tothom podia com aquell qui diu “ficar-hi les mans”, modificar, distribuir, etc.

- I així va ser com de manera potser una mica inopinada la gent va començar a empaquetar programari junt amb el kernel i les aplicacions GNU/Linux i les van començar a distribuir lliurement. D’aquí el concepte de distribució de GNU/Linux. Entre les primeres van figurar: SLS, Yggdrasil, Slackware… Al ser programari lliure es van multiplicar, moltes distribucions estaven basades en algunes altres amb alguna millora o característica innovadora.

- D’entre aquestes distribucions nosaltres sobretot destacarem tres, tot i que en podríem destacar moltes altres per moltíssimes raons:

* Debian. La distribució Debian neix l’any 1993, amb l’objectiu de crear una distribució que separi clarament el programari lliure del no lliure i que estigui gestionada i administrada mitjançant el treball voluntari dels seus membres. Aquests objectius estaran recollits a l’anomenat Debian Manifesto. Entre les característiques més importants de Debian figurarien: un sistema d’empaquetament del programari que gestiona considerablement bé les dependències del programari, un fort èmfasi en l’estabilitat del sistema, més que en tenir el programari a la última. Aquesta característica la fa un sistema ideal per a muntar servidors (tot i que hi ha també moltes distribucions molt recomanables en aquest sentit com seria la mateixa Red Hat)

* Ubuntu. Ubuntu GNU/Linux és una distribució enfocada a l’usuari final d’escriptori, més que a servidors (tot i que també). Els seus escriptoris (a la versió Ubuntu es tractaria de l’escriptori Gnome) estan molt cuidats i actualitzats, a l’igual que els nuclis que fa servir, tot i que aquesta facilitat relativa d’instal·lació i configuracio si la comparessim amb d’altres distribucions té el problema que inclou programari no lliure en forma de drivers pel nucli. Està basada en Debian i té el mateix sistema de paquets per empaquetar, instal·lar i desinstal·lar programari. Tot i que és un sistema lliure, està patrocinat per l’empresa Canonical.

* Linkat. La Linkat és una distribució potenciada des del departament d’educació de la Generalitat catalana, tot i que tenen la intenció d’estendre el seu ús no únicament a l’àmbit educatiu sinó a tota l’administració autonòmica catalana. Basada en les distribucions Suse, Novell i OpenSuse. Per tant, el sistema de paquets és diferent del de Debian i Ubuntu. En realitat les diferències més importants que tindrà amb les distribucions Debian i Ubuntu serà principalment el sistema de paquets, i, per si de cas, l’estudiarem quan toqui. Les primeres impressions dels usuaris d’aquesta distribució són pel que es veu van ser més aviat positives (més enllà d’algun debat canònic sobre les llicències).

Evidentment tot aquest desenvolupament que ha tingut el programari lliure es deu entre d’altres raons a l’ús de llicències lliures. Veurem a la segona part de la classe les més importants i les seves característiques:

* La primera qüestió quan es parla de programari lliure són les famoses quatre llibertats del programari lliure (com estem entre informàtics evidentment numerat 0,1,2 i 3).

* La primera llicència del pack serà evidentment la GPL, ja mencionada, publicada i mantinguda per la Free Software Foundation. Aquesta llicència va per la versió 3, tot i que encara es fa servir molt la versió 2 (per exemple al kernel, el sr. Torvalds no en vol sentir a parlar de fer servir la versió 3 al kernel Linux).

* Un altre tipus de llicència molt estés serien les llicències de tipus BSD. Es distingiria de les llicències GPL perquè simplement no restringeixen tant la distribució de programari (un podria arribar a apropiar-se del programari sota aquesta llicència).

* Una altra mena de llicències serien les Creative Commons. Aquestes llicències no estarien dirigides només a àmbits informàtics sinó més aviat cap a àmbits acadèmics, culturals i musicals. Permeten una àmplia varietat d’usos i llibertats dels productes que estan llicenciats sota les seves llicències, de més restrictiu i de menys. Teniu més informació aquí.

* En aquest punt hauria d’haver quedat prou clara la història del Linux i una mica l’evolució del programari lliure que ens va portar fins a ell -la història del programari lliure és molt més àmplia que la història d’un kernel i un sistema operatiu associat, però nosaltres arribarem fins aquí, qui en vulgui saber més pot llegir l’excel·lent llibre Codi Rebel-. s’ha de mencionar a un altre personatge en aquesta història: Eric S. Raymond. Programador per exemple del programa fetchmail, escriptor, pensador, assagista, va teoritzar el model de desenvolupament del programari lliure basat en la cultura de la col·laboració a l’assaig “La catedral y el bazar“.

3.- Instal·lació de GNU/Linux Ubuntu

El tema de com instal·lar un sistema Ubuntu GNU/Linux se’n surt una mica de l’àmbit de la sessió, més que res per temps, simplement us recomano que aneu a aquest lloc web on s’explica de manera molt planera com instal·lar-se un sistema GNU/Linux Ubuntu sense problemes.

Això sí, recomanacions prèvies:

a) Còpia de seguretat de tot el contingut que ens pensem que ens pot caldre per treballar. Val més que abans d’esborrar el contingut del disc, agafem paper i boli i en pensem durant una molt bona estona si realment hem fet còpia de tot el que voldríem, fitxers ocults i directoris on guardem correus, bookmarks, certificats del firefox, programes PADRE, etc. Que som tots i jo el primer un pel descuidats.

b) Una altra possibilitat és compartir el disc dur amb un sistema windows previ. Això sempre acaba donant algun que altre problema, per això, de totes maneres i per si de cas, es fa la còpia de seguretat prèvia. I a més, es fa ús de la comanda del windows defrag, per defragmentar el disc dur. Atenció que si el disc dur és massa gran pot trigar molt a defragmentar-se.

Perquè recomano fer servir Ubuntu i no cap altre sistema? per una raó, i és que malgrat que Ubuntu és d’una empresa i no és tant lliure en aquest sentit com Debian, que és una distribució que la porta una fundació sense ànim de lucre, realment està molt cuidada de cara a l’usuari final, d’una manera una mica contradictòria, perquè també inclouen parts de programari propietari, sobretot drivers de cara a l’ús de determinats dispositius (tarja gràfica, wifi, habitualment).Una opció possible (la que jo recomano) és començar amb la Ubuntu i quan tens prou temps d’ús, anar canviant cap a distribucions que en principi cuiden més aquests aspectes (debian, però també gnew sense, etc).

Dintre d’Ubuntu hi han de moltes menes, fluxbuntu, xubuntu, kubuntu, edubuntu, etc. Quina hem de fer servir? jo recomano fer servir la Ubuntu clàssica estàndard i no complicar-se la vida. Si veiem que va massa lenta en un ordinador poc potent, ja podriem inclinar-nos per fluxbuntu o bé per Xubuntu, variants d’Ubuntu que tenen entorns gràfics menys potents però que consumeixen menys recursos. Si ens tira correctament, crec que sobretot per gent que comença millor no complicar-se la vida.

Una possibilitat que no puc deixar de mencionar, els que em coneixeu ja ho sabeu , és com fer una instal·lació xifrada d’ubuntu, primer per un elemental sentit de la nostra privacitat, i segon per una qüestió de seguretat: si al teu ordinador hi tens contrassenyes, o dades personals teves o de clients, doncs igual no és plan que si te’l roben aquestes dades estiguin en mans d’algú altre. Això a la última Ubuntu és una opció que et donen, xifrar el contingut del teu directori personal (ja no cal xifrar tot el sistema). Això ho fem instal·lant el plugin de seahorse.

Més informació sobre la post-configuració d’un sistema Ubuntu i sobre com instal·lar i desinstal·lar programes. Informació també interessant sobre la nova aplicació d’Ubuntu, una mena de disc dur en xarxa on podem tenir les nostres dades: Ubuntu One. Aplicació maxi brutal de comptabilitat per una petita empresa: bulmagés, com instal·lar-la a la ubuntu i un bon manual de bulmagés (en línia).

4.- Xarxes

Conceptes bàsics: què és un router, què és un mòdem… En principi no m’hi vull posar ara amb els grans conceptes superteòrics sobre que és internet o TCP/IP. Nosaltres simplement entendrem això a un nivell pràctic: router serà aquella eina que connecta una xarxa (com internet) amb la nostra xarxa (domèstica, sovint d’un sol ordinador). Un mòdem és simplement una eina que connecta només un ordinador amb la xarxa internet.

Tipus de connexions (ethernet o wifi), internet per mòdem, internet per satèl·lit. Tipus de connexions hi han dos: la connexió per ethernet i la connexió per wifi o sense fils.
Xarxes wifi gratuïtes (biblioteques, ajuntaments, etc)
Xarxes autogestionades (guifi.net)
Construcció d’antenes

5.- Aplicacions de les xarxes. Hem explicat ni que sigui breument com fer una instal·lació de GNU/Linux, com connectar-se a internet (alternatives possibles), però ara parlem-ne, ens cal realment una connexió a internet? I si ens cal serà per

1. llegir correu (evolution)
2. consultar informació (liferea)
3. publicar informació (servidors gratuïts -> blogspot, wordpress, servidors de moviment -> entodaspartes.net, sindominio.net, noblogs.org)
4. fer mailings massius (PHPlist)